DE BEBER EN CADA ESQUINA

Senyores i senyors!

He vuelto después de tanto tiempo de amarga ausencia. Amarga para ustedes, por supuesto. Y he vuelto en castellano. Absténgase comentarios catalanistas, y menos en hora de comer. Hoy en castellano. Mañana veremos.

Le dijo el zorro a la rana: "¡Quántas berrugas afean tu piel!"

Y la rana contestó: "Oh... ¿Por qué lo has dicho? ¡Ahora soy horrenda!"

Y hasta aquí la fábula.

----------------------------------------------------------------------------



---------------------------------------------------------------------------


No puedo escribir mucho más ahora mismo. Es lo que tiene el Lormetazepam. Simplemente me gustaría decirles que esta tarde he cazado vivo a un pajarito. Lo tengo junto a mi en una pequeña jaula. Si ustedes no me lo impiden voy a arrojarlo vivo en agua hirviente hasta que sus carnes se desprendan y pueda dedicarme después a jugar con el limpio esqueletito.

Ya me dirán. Y ya les diré. Mis respetos.


Armand Mauri.

RAQUITISME MORAL A LA CATALUNYA DE L'ABAT OLIBA

Senyores i senyors,


Sant Cassià escriu sobre Sant Senén:

"Senén, insistint dia i nit en l'interna castedat del cor, va percebre que s'havien extingit el ell per gràcia divina totes les grans calors de la concupiscència carnal. Després d'això, encès pel zel d'una castedat major, va demanar a Déu que aquesta, que ja tenia interiorment, es mostrés també de manera física; i en una visió nocturna, veié sobre seu un àngel que li obria el ventre i li extreia els intestins per arrancar-li cert tumor d'entre les vísceres. Un cop llençat el tumor i recolocats els budells tal i com estaven abans li digué: "Mira, t'han estat tallats els incetius de la carn. Avui has obtingut la puresa del cos, tal i com vas demanar. A partir d'ara no sentiràs cap impuls. Ni tan sols el natural moviment que empeny els nounats a alletar-se."

--------------------------------

El negoci de venta de roses de Jericó ha resultat ser un fracàs. Ni les veïnes més perturbades i analfabetes en volen comprar cap. "Per tenir una herba seca, ja deixo morir els geranis". Poca pietat, molt poca. La propera vegada que necessitin julivert els tiraré un grapat d'ortigues a la cara. Que també en tinc moltes, i ben tendres.

Ara intento convèncer als meus estimats companys de Catalunya Ràdio que sóc capaç, amb un mapa i un pèndol, de localitzar els seus familiars desapareguts. La meva vehemència els impressiona, però sembla ser que tothom té els parents localitzats. Que s'esperin, doncs... Potser aviat hauran de córrer.

Apart d'això, he descobert un cas de canibalisme a Tona. Any 1708. Si volen més informació, me la demanen. Ja estic fart d'escriure per ningú.




Les nenes mèdiums acostumen a exercir el seu dode manera inconscient, i la majoria acaba suicidant-se abans de la primera menstruació.

I ja està.

Armand Mauri.

ROSA DE JERICÓ

La meva mare i jo estem intentant tirar endavant un negoci e-business de venta de roses de Jericó. Sabem que un dia serem tots dos recordats per aquest negoci. Un dia ningú en aquest món podrá pensar en roses de Jericó sense evocar la figura de la meva mare. I la meva.

En aquests moments, al garatge, 24 caixes plenes de roses de Jericó esperen les vostres comandes.

No sóc capaç aquí d'enumerar les infinites qualitats de la rosa de Jericó, de la mateixa manera que cap de vostès podria fer una llista de les virtuts del seus avis, sempre tendres, sempre allí, en aquell racó. Sostenint la familia amb discreció. Com una rosa de Jericó. Vius i secs. Esperant serens l'arribada d'un entorn menys hostil que els permeti canviar de forma. La rosa viurà, la iaia morirà. I tots vostès sabran que ha estat bona cosa. Que el canvi ha estat per bé.