HONI SOIT QUI MAL Y PENSE

Fàstic i vergonya! Sí, senyores i senyors, fàstic i vergonya! Suposo que saben per què.

Per cert. Estic fart de que entrin, llegeixin i marxin sense ni saludar. Si els seus pares o tutors legals no els han ensenyat uns mínims d'educació facin el favor de no entrar. No són benvinguts. Els estimo i adoro, però no els vull per aquí. SGAP!

Avui toca llegir un poema. Del suïcida poeta colombià José Asunción Silva (1865-1896). Suposo que ser un modernista tenebrista a Colòmbia no era fàcil. Una llàstima. Au:

LÁZARO

¡Ven, Lázaro! -gritóle
el Salvador, y del sepulcro negro
el cadáver alzóse entre el sudario,
ensayó caminar, a pasos trémulos,
alzó, palpó, mirió, sintió, sio un grito
y lloró de contento.
Cuando lunas más tarde entre las sombras
del crepúsculo oscuro, en el silencio
del lugar y la hora, entre las tumbas
del antiguo cementerio,
Lázaro estaba sollozando a solas
y envidiando a los muertos.

--------------------------------------------------

La bellesa em fa salivar. Quan estic davant de Las Meninas salivo automaticament. Exactament com si me les pogués menjar. Quan llegeixo "Historia de los heterodoxos españoles" de Menéndez Pelayo o "L'escuma dels dies" de Boris Vian, em passa el mateix. Salivo. O quan escolto "El camión de la basura" d'Albert Pla. Salivo com si pugués ficar-m'ho a la boca. Tot allò bonic s'ha de poder menjar. ¿Què o a qui es menjarien vostès?

Parlant de gastronomia: Heu tastat mai la sang d'algú altre? És que acabo de tenir un desig...

------------------------------------------------------------------

Grans hotels:



---------------------------------------------------------------------

I de salut millor, gràcies per preguntar. Si tingués dits us en regalaria un.


Armand.