Fàstic i vergonya! Sí, senyores i senyors, fàstic i vergonya! Suposo que saben per què.
Per cert. Estic fart de que entrin, llegeixin i marxin sense ni saludar. Si els seus pares o tutors legals no els han ensenyat uns mínims d'educació facin el favor de no entrar. No són benvinguts. Els estimo i adoro, però no els vull per aquí. SGAP!
Avui toca llegir un poema. Del suïcida poeta colombià José Asunción Silva (1865-1896). Suposo que ser un modernista tenebrista a Colòmbia no era fàcil. Una llàstima. Au:
LÁZARO
¡Ven, Lázaro! -gritóle
el Salvador, y del sepulcro negro
el cadáver alzóse entre el sudario,
ensayó caminar, a pasos trémulos,
alzó, palpó, mirió, sintió, sio un grito
y lloró de contento.
Cuando lunas más tarde entre las sombras
del crepúsculo oscuro, en el silencio
del lugar y la hora, entre las tumbas
del antiguo cementerio,
Lázaro estaba sollozando a solas
y envidiando a los muertos.
--------------------------------------------------
La bellesa em fa salivar. Quan estic davant de Las Meninas salivo automaticament. Exactament com si me les pogués menjar. Quan llegeixo "Historia de los heterodoxos españoles" de Menéndez Pelayo o "L'escuma dels dies" de Boris Vian, em passa el mateix. Salivo. O quan escolto "El camión de la basura" d'Albert Pla. Salivo com si pugués ficar-m'ho a la boca. Tot allò bonic s'ha de poder menjar. ¿Què o a qui es menjarien vostès?
Parlant de gastronomia: Heu tastat mai la sang d'algú altre? És que acabo de tenir un desig...
------------------------------------------------------------------
Grans hotels:
---------------------------------------------------------------------
I de salut millor, gràcies per preguntar. Si tingués dits us en regalaria un.
Armand.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
13 comentarios:
Doncs ara m'enganxa a contrapeu amb això del fàstic i la vergonya. No sé què pot enutjar-lo tant. Tot i així bon Nadal!
I jo, ben educat de cap a peus, acostumo a deixer tres ratlles (escrites, no de coca) al seu blog.
El poema molt seu i amb missatge. Bravo.
La sang aliena té menys gust que la propia, o potser és la meva que està carregada de ferro, no ho sé.
Me n'alego de la millora en la salut. Records i abraçades a la familia, a la germana no cal que ja la tinc al facebook i m'hi puc comunicar.
Salut!
doncs jo diria la nova noia Bond, però em portaria problemes (dir-ho, vull dir)
D'acord, si insisiteix ganivet en ma ho faré: BON DIA.
A mi també m'enganxes a contrapeu amb això del fàstig, però vaja, en qualssevol cas m'imagino unes quantes causes i ja està.
El poema m'ha agradat, el vídeo... també. No sé perquè em criden l'atenció aquests dibuixos de l'estil del vídeo... Potser servirien per a pervertir infants i no em demanis perquè tampoc, ha estat un pensament que m'ha passat fugaçment pel cap.
El vídeo, sembla de qualssevol hotel de per aquí! Jajaja...
El Nadal ja comença a fer fàstig. Això he pensat aquest any cap a dia 27... I espera! El pitjor de tot, però, és l'Any Nou. És terrible. Si celebrem l'Any Nou crec que hauríem de cel·lebrar que cada dia surt el Sol perquè, si més no, és un dia més que hem triat perquè sí. En qualsevol cas, tindré la "sort" d'anar-lo a passar a Portocolom tranquilet, amb l'estufa, i a dormir prest! Tantmateix, per escoltar un altre any el Ramón García... En fi... A Palma no s'hi pot estar, si el Passeig Marítim ja va quedar ple de botelles buides, vòmits (i Déu sap què més), preservatius usats, plàstics, ... Potser també guirnaldes de Nadal, ronyons en descomposició, neules, torrons, ... No ho sé... Un tutti frutti!
Al que anava, si ja en va quedar ple la Nit de Nadal... Per Cap d'Any... Hohohou! Merry X'mas!
O no?
Idò ja està. Avui sembla que tinc tendència a escriure-ho tot molt junt... Quines coses...
Bé. Que passis un Bon Any i bla bla bla. Que no sé perquè encara es desitja si hom pot comprovar que ho desitjin o no passaràs l'any que sigui convenient que passis. Convenient per a qui...?
Apa, ja tinc motiu per no dormir!
Bon dia, Armand!
Si tenim en compte que aquest article està escrit dues setmanes abans, pot ser que el fàstic i la vergonya furam per la sabata del periodista que ho va llançar al president Bush.
Jo estic fart de entrar sense dir res, però em fa vergonya que tothom escriu català aquí, i sempre ho intento però ho abandono a la meitat, per que em costa molt.
El poema, molt bonic. Ara estic llegint el Nou Testament amb molta atenció. I encara avui no entenc del tot las paràboles on Jesús sana els malalts i els morts. Però m'agrada.
Dec dir que estic absolutament d'acord amb això de la bellesa. Ho vaig dir a la meva professora de art el primer any, i evidentment em va prendre per un boig. Sempre que vaig al museu del Prado començo a salivar com... com... un boig? Si, pot ser. Però hi han unes escultures que tinc la boca plena de aigua sol de pensar-ho. Velázquez és sempre una bona opció, però hi han altres com Ingres, quasi tots els flamencs; amb El Bosco vull xuclar un per un tots els petits personatges...
I gracies per informar de la seva salut. Ara puc dormir content. Verament.
I disculpe el anonimat, es per la vergonya del català. Si està tot més o menys be escrit, et diré qui sóc, si es que no ho saps ja.
Un abraço molt fort!
Després he vist que vaig escriure l'actualització de novembre en castellà. Es igual, així aprenc més ràpid.
"Vaig escriure" no, "vas".
(Jesús, qué complicado...)
Bé. Comprovo que els inquieta vivament això del fàstic i vergonya. Deixo la porta oberta.
Manel, espero que anés bé el Cap d'Any a Portocolom. Per anar bé amb refereixo a que no hagi estat terriblement tràgic. El vídeo és un videoclip del grup Squirrel Nut Zippers, i no és antic. Imita els dibuixos animats dels anys 20 i 30 d'una manera molt lluida.
Al personatge anònim. Celebro que li passi el mateix que jo. Si un dia coincidim davant del "Jardin de las delicias" serem un espectacle, allí tots dos llepant el tríptic.
No tinc ni idea de qui és. Estic molt poc deductiu aquests dies. Així que pot sortir d'aquest anomimat absurd. Senyor, escriu molt bé el català. No ha de tenir cap vergonya. Però pot escriure tranquil·lament en castellà. A més, aquest blog es bilingüe. La propera actualització serà en castellà. Acostumo a fer-ne dues de cada.
Armand.
Menos mal, parece que el mes sufriendo en la heladería de Tarragona no ha sido del todo en vano.
Y cuando quieras quedamos para lamer cuadros en el Prado. Mañana mismo iré, que estoy de paso por Madrid.
Y otro abrazo.
Joder Jaime, com perdón niñitas, escribes el catalán mejor que la mayoría de payasos que conozco!
He pasado mucho tiempo de oscuridad, pero volveremos a hablar como dios manda, de acuerdo?
Armand.
Sr. Mauri!
feia anys que no ens trobavem!!!
Sóc la senyoreta P. efectivament!!!
l'he trobat a través del meu gran amic Albert de la Cova de'n Còdol!
rebi una cordial salutació
Déu meu, senyoreta P! Fa tants anys que suposava que estava morta. Consideri's la primera comentadora femenina. Espero que estigui bé. Estic encantat de que em visiti en aquests moments de profunda congoixa i desconsol...
Un petó de pell morta!
Armand.
Que n'és de petit el món... ja ho diuen allò de "dios los crea y ellos se juntan"... qui havia de dir que la senyoreta P també el coneixia!
Que petit és el món..
Rebi les meves més cordials salutacions post-Minnesota a -12ºC.
Salut !
Publicar un comentario