Maldita sea, hola buenas tardes!
Así lo recuerdo yo:
"-Mi ceguera no me impide darme cuenta de que os burlais de mi...
-Pues vaya por Diós, el monigote se fija en todo! Anda y vete a tocar la trompeta."
Todos sabemos que los ciegos se dedican a hacer mortadela como los superdotados hacen las casullas más preciosas, pero permítanme dejar la repostería de momento. Me gustaría hoy hablar de la sangre como abono. La mayoría de plantas y flores, sean de interior o de exterior agradecen ser regadas una vez al mes con sangre. En su carnicería de confianza les pueden suministrar cierta cantidad de sangre si la encargan con antelación. Ellos la piden al matadero y no hay problema. Las plantas lo agradecen. Desde que utilizo sangre, mi jardín es la envidia de cuantos lo visitan.
Por cierto. He sufrido un robo, y mi dirección de correo ha cambiado. Sabotaje. Pues muy bien. Un premio para el delincuente. Pero "dabog@hotmail.com" ya no es mi dirección. Se fue. Ahora uso "armaucas@hotmail.com". Allí pueden mandar cosas. Agradecería mucho que me escribieran parar recordar sus cuentas y poder empezar un protomessenger con ustedes, ya que no recuerdo la cuenta de nadie. ESO VA SOBRETODO POR DON LEONEL. Quiero hablar con usted y no se como. Haga el favor. Y por Don Tamajón. Y por Manel. Y por quien sea. Anda, no me sean timoratos.
Lo bonito de hacer cama es tener una araña cariñosa, tres radiografias, un plato de sopa en cada cena y una medusa de oro puro durmiendo en el pulmón izquierdo.
No quiero ver ni la sombra de un crucifijo en una escuela pública.
Besos de arrebato,
Armand.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Senyor Mauri,
No n'era conscient de que estava convalescent al llit. Què li ha passat? Un refredat dels grossos?
26 pastilles, per l'amor de Déu! Una monstruositat terrible! En fi, tot sigui per a bé.
Maleeixo a qui li hagi robat l'adreça. Així cremi a l'infern després d'electrocutar-se amb baix voltatge per fer de la seva mort una cosa lenta i dolorosa. Que així sigui!
En fi, ja l'he agregat al messenger, tot i que amb 9 hores de diferència horària seria miraculosa una coincidència allí.
Cuidi's molt i records a la família! Fins aviat !
J`ais deux amours,
mon pays et Paris...
Com et trobes avui? Espero que estiguis bé! Jo trobo una miqueta a faltar que la gent intercali cançons ocurrents a les converses. Que sossos. En fi, ya no se canta como se cantaba ayer, ahora dicen: ven, tomamos un café...
Avui em trobo bastant bé. La serenor del llac de Paladrú acompanya els plàcids pensaments que em broten del cap. Coneixes el lloc? És un santuari de pau "somewhere over de rainbow" molt agradable.
M'agradaria molt que vinguessis, i estar aquí amb mi pescant al llac, "pues desde que te fuiste yo no he tenido luz de luna", (i apart he perdut l'encenedor).
Ja sé que "j'suis snob" i que de vegades "soy Draculina, vampira fina". Però vine algun dia per Paladrú. Xerrarem una estona i et prens "esta botella conmigo".
"Avoir un bon copain
Voilà c'qui y a d'meilleur au monde!"
Armand.
Caram!
Veig que m'anomenes a l'actualització. Vulguis o no, sempre fa il·lusió. Crec que ja et vaig enviar quelcom però, per si de cas, penso repetir-ho... Perquè [i]"si tu me dices ven, lo dejo todooooo..."[/i] (en aquest cas, [i]si tu me dices "envía"[/i])
Ja es queixarà "anònim"! (És divertit això de les cançons... En qualssevol cas, em sembla que d'ocurrents, les meves cançons, no en tindran gaire... Intento no posar-ne en anglès (i no sé perquè) però ja cauran...)
Un refredat, oi? Jo tinc una mica d'indisposició (terme molt fi que no se sap exactament què designa)Ha provat de cantar-li Pimpinella al refredat? [i]"-Quién es? -Soy yo... -Qué vienes a buscar? - Glóbulos blancos. [...] Estas tosiendo ya lo sé... [...]" [/i]
Estic segur que Cervantes em perssegueix. (La cafetera fa sorolls estranys, ara vinc). Falsa alarma, no tenia cap bomba nuclear dins. [i]"¡Explota explótame "explo"! Explota explota mi corazón [...]" [/i]
Com anava dient, demà ens toca anar al teatre a veure una adaptació cervantina de vés a saber què... Intentaré no posar-me malalt...
I, de passada, dijous em toca actuar a mi... Hem escrit el guió nosaltres... Ens ha quedat més o menys, els vaig presentar una proposta i com que no teníem temps d'aprendre-ho em van proposar de fer el guió d'una obra sencera pel segon trimestre del curs de teeatre... Si se m'acut res potable, potser ho faci.
De pas, m'han [i]donat[/i] una plaça a un curs que fa Sergi Belbel a Mallorca no sé quan... Pot estar bé...
[i]It's true... We're all a little insane.
But it's so clear,
now that I'm unchained.
Fear is only in our minds,
taking over all the time.
Fear is only in ou minds but it's taking over all the time!
You poor sweet innocent thing.
Dry your eyes and testify.
You know you live to break me. Don't deny.
Sweet sacrifice.
One day I'm gonna forget your name,
And one sweet day, you're gonna drown in my lost pain.
Fear is only in our minds [...]" [/i]
(Per si de cas li pica la curiositat de la lletra...)
www.youtube.com/watch?v=truln6VnS4E
Vaig a veure si trobo la senyora indisposició per aquí... (No ho crec, però en fi...). Si és lleugera, anirà bé per no anar al teatre... Però potser sigui interessant... Bé, si tens la bondat i vols passar pel fotolog hi ha un petit relat escrit per tres persones (jo inclòs) sense gaire sentit però, si més no, entretingut...
Bona nit! (M'encanten aquests dies de pluja! -La meva professora de llatí respòn a això que estic "sonat" (foll)-).Interessant...
Vaig a veure si puc llegir una mica d'Ibsen...
[i]"-¡Si Jesús es tu amigo di amén! -¡Amén! [...]" [/i] Aquesta cançó sí que és curiosa...
Besades.
Manel.
Ah! Aquestes "i" entre claudàtors eren perquè, teòricament, per aquelles arbitrerietats de la informàtica, el text es posàs en cursiva... Però en fi... Les màquines fan el què volen...
Publicar un comentario