Benvolguts,
No es pensin que sempre actualitzaré tant sovint. La meva mitjana és un cop cada tres mesos.
El jardí de casa guarda sempre petites sorpreses. Ara una sargantana, prenent el sol cofoia, immòbil com un ídol pagà. Ara un nou i ja aromàtic brot de la capritxosa farigola. Ara el cant furtiu d'un rossinyol enamorat, brillant i tremolós com una flauta travessera. Ara un petit fetus abandonat, encara calent, embolcallat amb lluent paper d'alumini. Ara una fugissera papallona, mostrant amb les seves ales de vellut llunyans mons imaginaris. Ara un ratolinet llepant les restes humides de vòmit sanguinolent que vaig deixar ahir al capvespre. Ara una violeta temorenca, traient el nas tímidament entre les maduixeres. Ara una veïna emmordassada, clamant amb els braços inútilment pietat mentre m'hi acosto amb un tosc aixadell. Ara el Sol, Ara la Lluna. Ara un bistec, ara una pruna.
ZAP! Aprenguin d'aquells que ho ténen clar:
Sempre rodejat d'imbècils,
Armand Mauri.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Que bé que hagi actualitzat el blog tan aviat! Ja sap l'enveja que em fa el seu jardí, especialment per les coses comestibles que s'hi troben. Mmmm...! Penso en els tomàquets nans i no pas en el fetus (no sóc gaire de carn, ja ho sap).
Una abraçada! I Jesus is my friend, too, des que tinc una bíblia nova!
No s'animi gaire, que potser no torno a actualitzar mai més.
Sé que li agrada el meu jardí, sobretot les restes de poda que esperen ser recollides davant de la porta. Mai li donaria un fetus per menjar, tot i que jo no li faria fàstics trinxat sobre una bona pizza. Aviat podrà tastar el raïm de la parra.
¿Creu vostè que Jesús també és amic del senyor que està a la part dreta del cor? No sé si sóc capaç d'imaginar tanta misericòrdia.
I la Bíblia està molt bé tenir-la, però menys tenir i més llegir.
I gràcies.
Señor Ohrmizd,
Veo que ha restaurado a su blog el idioma original. Creo que pude entender tres cuartos de su relato bucólico. Y lo de sempre rodejat d'imbècils. Sabe, me ocurre lo mismo. Por eso me pone feliz el ver que ha regresado.
Siguiendo con la línea de la descripción del arte natural, se me ha aparecido su imagen el día de mi cumpleaños, cuando recibí como regalo un pesadísimo volumen con la colección completa de las láminas del Tesauro de Albertus Seba. Una ilustración muestra varios fetos: uno humano, uno de elefante. No están envueltos en aluminio, pero hay varios de aves agolpados en un frasco. Seguro conoce ya la ilustración, pero si no tiene se la enviaré cuanto antes.
Nunca deje de utilizar onomatopeyas.
Un abrazo.
Querido señor Roget, felicidades por su indecente cumpleaños! (al final quedamos que 26, VERDAD?!!)
Está hecho usted un catalanofílico tremendo. Pronto lo entenderà todo. Ademàs, en este post he utilizado algunas palabras algo complicadas. Así que le felicito también por eso. Pronto volveré al castellano, de todos modos. Depende de como me de.
Menudo lujo tener todo el Thesaurus! Menudas ilustraciones. Envidia me da! Me imagino que estará usted emocionado. Mándeme los fetos si puede, que no los tengo.
Gracias por escribir y por el esfuerzo de leer. Un abrazo!
Quanta enveja malsana i podrida genera pensar en el seu jardí de casa.
Sobretot al sortir al carrer i veure l'allau de post-adolescents en xancles i jersei amb lletres gregues de la seva estúpida fraternitat i amb posat cansat... tots ells amb el maleït i-pod arrossegant-se i caminant tot fent-se l'interessant cap a una universitat que és considerada dins l'elit del saber a nivell mundial.
I que n'és de falsa aquesta joventut yankee que només vol ser més "cool" que el del costat, mentre tothom ha de ser amic de tothom i compartir eslògans de suport a polítics negres o equips d'esports que mai entendré...
Que facin el favor de tapar-se les cames, sobretot aquelles que s'han afartat d'hamburgueses i ara llueixen cuixes més gruixudes que el meu tronc amb bonys de greix acumulat flàccid i tou.
Califòrnia està plena de gentussa que mereix que algú s'apiadi d'ells i els alleugi els seus mals a cop de destral. Voluntaris?
Salut!
benvolgut armand, quina il·lusió i quina sorpresa la teva aparició al meu blog. Moltes gràcies pels teus comentaris.
El teu blog és genial: tan sols pel vídeo "Tres veces te engañé" i per recuperar d'un inmerescut oblit les roses de jericó ja val la pena.
Des de Madrid, on visc des de fa dos anys, encantat de la ciutat i de la seva gent, t'escoltava a les tardes de Catalunya Ràdio. Gràcies pels bons moments de consultori de sr.mauri i de la feliu!
Una abraçada, seguiré atent el teu blog.
Joan.
PD: A Cisjordània no hi creixen roses de jericó ni geranis.
Un altre imbécil més que guaita al seu jardí!
Que algú faci callar la veïna, siusplau!
M'alegro que li agradàs el meu relat! Fet i fet, deu ser un dels primers que m'agrada!
Quina sorpresa trobar-lo actualitzat! Tan de bó s'avorreixi tant que s'obligui a fer-ho una mica sovint i sense cansar!
"La gent normal no les fa aquestes coses..."
Caram! El realt m'agrada, el fetus cremi'l i la papallona que voli... Que ja s'ho farà! I que quan ho vegi tot més clarament s'aturarà de batre ales...
Compta imbécils per a dormir?
el que estava buscant, gracies
Publicar un comentario