La meva mare i jo estem intentant tirar endavant un negoci e-business de venta de roses de Jericó. Sabem que un dia serem tots dos recordats per aquest negoci. Un dia ningú en aquest món podrá pensar en roses de Jericó sense evocar la figura de la meva mare. I la meva.
En aquests moments, al garatge, 24 caixes plenes de roses de Jericó esperen les vostres comandes.
No sóc capaç aquí d'enumerar les infinites qualitats de la rosa de Jericó, de la mateixa manera que cap de vostès podria fer una llista de les virtuts del seus avis, sempre tendres, sempre allí, en aquell racó. Sostenint la familia amb discreció. Com una rosa de Jericó. Vius i secs. Esperant serens l'arribada d'un entorn menys hostil que els permeti canviar de forma. La rosa viurà, la iaia morirà. I tots vostès sabran que ha estat bona cosa. Que el canvi ha estat per bé.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Déu, mirant el vídeo no he pogut frenar una petita llàgrima d'horror. Quina planta més chunga! De totes maneres, m'agrada veure com explora aquesta vessant neoexistencialista. Sense subtilitats, com ha de ser.
Que sàpiga que pot comptar amb mi pel que sigui, però no m'obligui a comprar un d'aquests gremlins vegetals! Són espantosos.
Una abraçada!
Publicar un comentario